El desastre causat per la dana al País Valencià –i propiciat per la nefasta gestió prèvia i posterior del govern de Carlos Mazón– ha encès les alarmes. Pot succeir a casa nostra el que ha passat a València? Aquesta pregunta se l’han fet infinitat de persones que viuen a prop de la costa i a una distància propera de serres per on baixen rieres i rierols secs. És cert que la quantitat d’aigua caiguda en la fatídica jornada en alguns punts de la província de València va ser fora del que és comú i habitual. Però sí va succeir allà, pot passar en altres punts del Mediterrani amb unes condicions orogràfiques i climàtiques similars? La pregunta no és sobrera, malgrat que pugui plantejar-se ara sota els efectes del terrible impacte de la destrucció humana i material causada en les localitats properes a València.
Els excessos i manca de control de l’urbanisme durant les dècades dels seixanta, setanta i vuitanta del segle passat va conduir a la propagació de construcció en territoris que no eren els adequats, tant a la muntanya com en el litoral. El Garraf és ple d’urbanitzacions aixecades sense cap criteri estètic ni ordre en els serveis, que han empobrit el paisatge i han generat un desordre urbanístic de notables dimensions. Ben és cert que Sitges va saber conservar bona part del seu encant, gràcies a haver protegit el seu litoral de construccions de grans dimensions i impersonals, com van proliferar en altres punts de la costa. Aquelles sàvies decisions d’aleshores van ser una de les millors inversions de futur, ja que avui la vila –tot i la trista pèrdua d’edificis de valor patrimonial al centre del poble– va conservar un conjunt estètic de notable valor, que és una de les seves millors cartes de presentació.
També va ser un encert a Sitges, en el tombant de segle, la construcció dels intercol·lectors que van desviar bona part de l’aigua que venia del Garraf i que arrasava tot el que trobava als carrers Espalter i Espanya cada cop que plovia amb consideració. De no haver estat així, una concentració d’aigua com la que va caure a València hagués fet a Sitges estralls similars als que van patir els municipis afectats que han omplert aquests dies les notícies.
Però els episodis d’aigua concentrada en més d’un –i en ocasions– dos pams en alguns punts de Terramar posa de manifest que els riscos, per puntuals que siguin, continuen existint. El canvi climàtic els ha accentuat i el que abans era improbable, ara resulta possible, encara que sigui molt excepcional. Prendre totes les mesures necessàries no és només una actuació de prevenció, sinó també de necessària planificació.
Llegeix totes les novetats a SITGES, HORA A HORA
