És un dia sí i un dia també. La situació és d’una gravetat tan extrema que el dia que els trens de Rodalies funcionen amb normalitat esdevé notícia i resulta un fet excepcional. Quan no es tracta d’una “avaria tècnica”, és una “incidència” i quan no, és per una “congestió ferroviària”. Contínuament i a diari, la línia R2 Sud de Rodalies (la que passa per Sitges i que va de Barcelona a Sant Vicenç de Calders) és objecte de retards, que poden anar dels 15 minuts a, fins i tot, dues hores, com ha succeït recentment. Hi ha usuaris que han de suportar a diari aquests retards, ja que en fan ús per motius laborals o, durant el curs universitari, per efectuar desplaçaments amb motius educatius.
La línia de Rodalies és actualment objecte d’una actuació de millora en un tram de 23 quilòmetres compresos entre Castelldefels i Vilanova i que consisteix en la renovació de vies i travesses. Moltes d’aquestes travesses estan repartides al llarg de les vies mentre duren els treballs de substitució. Sens dubte, es tracta d’una actuació positiva i necessària, enfocada a millorar la seguretat ferroviària. Però és evident que Rodalies no ha fet gens bé aquesta iniciativa, ja que el preu a pagar per part dels usuaris és excessivament elevat. Un retard d’un dia pot entrar en els marges del que és lògicament acceptable en un servei públic. Però quan els retards són a diari i generen uns perjudicis tan elevats en els usuaris, només es pot qualificar l’actuació d’un rotund fracàs i un pèssim servei públic. El pitjor de tot és que encara falten, com a mínim, quatre mesos per a que culminin els treballs. Quatre mesos que poden resultar un drama per als soferts usuaris que cada dia han d’agafar el tren.
El problema de Rodalies a Catalunya és endèmic. I en el cas de la R2 Sud resulta especialment preocupant. El servei sempre ha patit defectes d’una mena o una altra, però no deixa de ser significatiu que als anys vuitanta del segle passat fos més ràpid agafar un tren de Sitges a Barcelona que no pas ara. Els batejats com a semidirectes trigaven 28 minuts si no plovia (ja que aleshores la línia acostumava a patir avaries quan queia un petit xàfec). Que en gairebé quaranta anys no hagi millorat el servei, malgrat l’augment considerable d’usuaris (Sitges ha multiplicat gairebé per tres la seva població), és d’una gravetat considerable.
Cada cop més persones que han d’anar a treballar a Barcelona fan ús del servei de bus, però tampoc resulta infal·lible, perquè de vegades manquen places o hi ha embussos. La millora del transport públic resulta imprescindible.
Llegeix totes les novetats a SITGES, HORA A HORA
