Aquest dimecres s’havia de celebrar el Ple municipal sobre l’estat del municipi. Un esdeveniment d’aquest tipus hauria de ser una bona oportunitat per a debatre, com el seu nom indica, sobre el model de vila que tenim, i més ara que resulta urgent donades les emergències que afecten en matèria d’habitatge, així com la necessitat d’exposar models econòmics, socials i culturals. El Ple no va ser això, ja que l’oposició va decidir marxar en bloc, un cop els regidors del Govern portaven una hora i mitja d’intervencions en què es limitaven a repassar quina era l’acció –política, però sobretot tècnica o, fins i tot, administrativa– que havien executat l’any passat en les seves respectives regidories. Des d’un extrem fins l’altre del marc municipal, els grups polítics de l’oposició van coincidir en qualificar el format final desenvolupat com inapropiat i, fins i tot, presa de pèl.
Convertir un necessari debat sobre la situació i reptes el municipi en la llista d’accions realitzades no és només un error, sinó també una falta de respecte, no tant als altres grups polítics, sinó sobretot, a la ciutadania i de manera especial, als qui més pateixen el drama actual de l’habitatge a la vila. El Govern municipal no falta a la raó quan indica que el Reglament Orgànic Municipal (ROM) preveu que els regidors donin compte en aquest Ple de les accions de les seves respectives competències, però és evident que demostra una falta de visió política quan –conscientment o inconscient– converteix el que ha de ser un debat sobre models en una avorrida, insípida i innecessària lectura de l’obra feta que no interessa a ningú.
Sitges està immers en una crisi de notables dimensions, a causa del preu de l’habitatge (un preu, cal no oblidar-ho, marcat pels mateixos propietaris, que en la seva immensa majoria són sitgetans). A Sitges s’està produint també un procés, lent però constant, de substitució cultural, que està afectant la cultura local, la llengua, a més del paisatge humà de la vila. I a més, el municipi té reptes a abordar en matèria d’equipaments (sanitaris, educatius, culturals…) i de desenvolupament econòmic (model turístic, platges…).
Tot això són temes d’extraordinària importància, que s’haurien de debatre en algun format, que convidi a la reflexió, l’estudi i el diàleg. Potser el Ple (atès el seu funcionament burocràtic, els interessos partidistes i el nul interès que desperta entre la ciutadania) no és el més adequat. Però si finalment és aquest el triat, cal aprofitar-ho com correspon.
Llegeix totes les novetats a SITGES, HORA A HORA
