He assistit al lliurament dels 58ens Premis Crítica Serra d’Or que, una vegada més se celebra a l’edifici modernista de l’antiga Hidroelèctrica de Catalunya. Construït per l’arquitecte Pere Falqués, un dels arquitectes més importants i característics del modernisme, l’edifici permet veure l’aplicació arquitectònica i estètica del maó i ferro, com a l’exterior així com donar cabuda a un escenari i a un públic d’autoritats, premiats, jurats, públic i periodistes.
Els premis Crítica Serra d’Or, creats i dotats per la revista Serra d’Or, de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, són dels primers que en aquest país es van atorgar a obra publicada. Per a l’abat de Montserrat, el P. Manel Gasch, són “un reconeixement de la capacitat pacient de tots els qui arrisquen temps i esforç en aquestes activitats difícils, artístiques i literàries”, destacant que «l’editorial i la revista sempre han estat al servei exclusiu de la llengua i cultura catalanes, vetllant sempre per la correcció i l’excel·lència». El premi no té recompensa metàl·lica sinó simbòlica: una serreta d’or en format de botó de solapa o pin, creada i realitzada pel taller dels Capdevila, joiers i argenters a la ciutat de Barcelona i que és molt més cobejada que altres guardons en metàl·lic. Tenir la serreta és sinònim de prestigi, és una de les característiques més importants dels Premis Crítica Serra d’Or, i un dels arguments més expressats per tots i cadascun dels guanyadors d’enguany alhora que han sortit a la palestra per recollir la serreta i donar les gràcies.
Els guardons abasten quatre àmbits: literatura i assaig, recerca, arts escèniques i literatura infantil i juvenil; els atorguen quatre jurats diferents i dintre de cada àmbit hi ha diverses modalitats. Enguany han estat atorgats setze premis corresponents a altres tantes disciplines. Disciplines que cada vegada són més osmòtiques perquè les fronteres de la creativitat es dilueixen i entremesclen. La recerca es desdoblega en humanitats, ciència i catalanística; el còmic en tant que format i llenguatge narratiu comparteix espai amb literatura d’adults i la infantil i juvenil; les arts escèniques premien dansa, espectacle, trajectòria i aportació teòrica i la literatura es reparteixen gèneres més o menys convencionals. El que tenen de bo és que els premis abasten la realitat cultural dels Països Catalans, la varietat i abast del medi editorial, la diversitat generacional. Són guardons que premien l’humanisme en les seves diverses dimensions creatives i reflecteixen l’esperit de la revista que, com diu el seu director Joaquim Noguero, ha estat sempre “un espai de pluralitat, de convivència d’idees contràries i fins i tot incompatibles, convidades a parlar, a debatre, a discutir només en el sentit més humanista del terme”.
Els Premis Crítica Serra d’Or palesen el caliu de celebració d’una llengua i unes formes culturals que han arrelat als Països Catalans, que evolucionen i que tenen passat, present i futur. La continuïtat dels premis, l’obertura cap als nous formats, l’atenció per detectar les propostes de més alta qualitat, més singulars, més innovadores, més accessibles per als diversos públics acumula tradició, prestigi i constància en la construcció cultural del país. Fa goig de veure el cúmul d’obres al llarg de cinc llargues dècades que han constituït autèntiques fites que han marcat època. Enguany s’hi afegeixen les de Vicenç Llorca, Joan Jordi Miralles, Fèlix Fanés, Jordi Carrión, Sgbar, Lola Badia, Joaquim Albareda, Jordi Ruiz-Olmo, David Camps, Andrew Dowling, Montse Colomé Pujol, Glória Balañà, Nao Albet, Marcel Borràs, Adriana Nicolau, Gemma Pellissa, Ramon Besora, Albert Asensio, Àngel Burgas, Ignasi Blanch, Guillem Anglada-Escudé, Sheddad Kaid-Salah Ferrón, Miquel Sureda, Eduard Altarriba, i Pep Brocal. Enhorabona per sumar a favor de l’humanisme i la cultura.
