Les celebracions del Cap d’Any a Sitges van estar acompanyades de la bona notícia que va ser una nit tranquil·la, sense incidents com els viscuts l’any passat. Però també van tenir una mancança important: les festes a les dues centenàries societats. Que ni el Prado ni el Retiro hagin pogut celebrar sopars i festes de Cap d’Any és un element especialment negatiu, que ha de requerir un debat profund sobre com l’administració, en la seva legítima i necessària funció de vetllar per la seguretat, està carregant-se una part significativa de l’activitat sociocultural. El més greu és que la situació de Cap d’Any, lluny de ser una anècdota puntual, podria tenir continuïtat en altres esdeveniments festius, com el mateix Carnaval.
En els últims anys s’han produït, arreu de l’Estat (i en tants altres punts) tragèdies en recintes on se celebraven festes i altres activitats d’oci, per un dèficit manifest en la gestió i el control dels accessos, dels permisos i de les limitacions. Des del festival de Duisbug (Alemanya), l’any 2010, fins l’incendi a la discoteca de Múrcia, el passat mes d’octubre, passant per l’allau mortal del Madrid Arena (2012), totes aqustes tragèdies s’haguessin pogut evitar si s’hagués actuat amb la prevenció necessària en matèria de seguretat. Per tant, no és únicament lògic, sinó també imprescindible que les administracions apliquin les mesures necessàries per a garantir la plena seguretat en qualsevol esdeveniment, també els que puguin passar a Sitges, lògicament. No hi ha cap objecció a efectuar.
Però, de la mateixa manera que cal que l’administració sigui exigent en aquests assumptes, també resulta recomanable i necessari que faciliti als respectius organitzadors alternatives per a poder mantenir els seus programes. Que el Prado no pugui fer una festa de Cap d’Any i vegi perillar els actes de Carnaval o que el Retiro hagi d’anar a un envelat a la Plana per a les festes de Carnaval, com proposa l’Ajuntament, no són solucions factibles. O si més, no són les solucions que la societat civil espera de l’administració per a poder complir les necessàries normes que la mateixa administració hi estableix.
Estar al davant d’una entitat com el Retiro i el Prado suposa una dedicació i responsabilitat acccentuada. Dedicació pr les hores que convé dedicar-hi i responsabilitat, perquè al seu darrere tenen una centenària història que cal preservar. Però quan les persones que fan el pas per estar a les respectives juntes han d’enfrontar-se a llargs i feixucs tràmits administrarius de resultat incert, la il·lusió acaba amenaçada. I l’Administració té l’obligació de buscar solucions.
Llegeix totes les novetats a SITGES, HORA A HORA
