Un Sitges sense sitgetans

- Publicitat -

De fa uns anys, ens hem habituat que el nom de Sitges encapçali els podis relatius a l’encariment de l’habitatge, sigui per venda o bé per lloguer. En tots els casos, Sitges se situa entre els tres primers llocs dels municipis més cars no únicament del país, sinó de tot l’Estat, independentment de quina sigui la variable que s’utilitzi per a mesurar-ho. No és res nou, ja que des de finals dels anys noranta –quan no feia gaire que s’havien inaugurat els Túnels del Garraf– la vila està al capdamunt dels municipis on resulta més car viure-hi, amb tots els inconvenients que això suposa.

El darrer informe que confirma aquesta tendència és l’elaborat per un portal immobiliari –i que es va donar a conèixer ara fa unes setmanes–, que situa la mitjana del preu per metre quadrat de lloguer en 21,39 euros. Aquest informe detalla que Sitges és, junt amb Barcelona, Calvià (Mallorca) i San Bartolomé de Tirajana (Las Palmas), les poblacions de la costa d’arreu de l’Estat on el lloguer és més car. Es tracta d’uns preus que són el doble que la mitjana estatal i el triple al d’altres poblacions, també de la costa, però no turístiques, com Elx, Burriana o el Ferrol.

La principal diferència entre ara i els últims 25 anys que Sitges encapçali els podis dels preus és que ha arribat un moment que la gent de la vila ja no es pot quedar a viure al seu poble. Fins no fa gaire, per a un sou mitjà hi havia possibilitats de trobar lloguers més o menys accessibles, encara que fossin petits. Ja fa uns anys que aquesta opció havia desaparegut en la compra, però encara es mantenia, en certa manera, en el lloguer. Però, els 21,39 euros de mitjana actuals, situen el lloguer d’un apartament de 70 metres quadrats en 1.500 euros al mes. Una autèntica barbaritat.

Aquest escenari extrem està provocant que tota la gent jove –també els universitaris amb feina– estiguin deixant el poble on han nascut i han anat a l’escola, amb l’única excepció dels qui a casa tenen patrimoni o bé que han tingut la sort d’accedir a un dels 175 habitatges de protecció oficial que va impulsar l’Ajuntament en la legislatura passada. Fins ara, l’accés a l’habitatge era difícil; ara directament, és impossible. Un fre per a que la gent de Sitges es pugui quedar a viure a Sitges.

La situació és d’extrema gravetat i hauria de constituir la prioritat absoluta dels responsables polítics i institucionals, però també de la societat civil. Si no es fa res, a mig termini, Sitges serà un poble sense sitgetans.

Llegeix totes les novetats a SITGES, HORA A HORA

Articles relacionats