Ahir dijous, els usuaris de Rodalies a Sitges van patir una nova incidència en el servei. Afortunadament, en aquesta ocasió es podria considerar menor, especialment si les comparem amb altres anteriors que han tingut unes repercussions més acusades en les aturades o retards dels combois. Ahir, l’avaria va ser, com sempre indica Renfe, “tècnica” i va consistir, segons va informar la mateixa companyia (un exercici, per cert, que realitza força bé, gràcies a les competències del seu bon director de comunicació, Antonio Carmona), per una incidència en la maquinària de la via entre Sitges i Vilanova. L’avaria va suposar retards d’entre 30 i 40 minuts en els trens en direcció a Barcelona i majors en els que anaven a Sant Vicens de Calders, ja que l’incident va suposar l’aturada dels combois cap al sud a l’estació de Sitges, fins que no es van solucionar els problemes de la via.
Com sempre passa quan hi ha una avaria, els usuaris van ser els directament perjudicats. Alguns van arribar tard a la feina, altres a classe o bé als punts de destinació respectius. Un retard d’un dia pot resultar comprensible i, fins i tot, acceptable, però quan aquesta tendència esdevé contínua, ni que sigui puntualment, evidencia un problema que requereix una actuació urgent i decidida.
Per a les prop de 5.000 persones de Sitges i Ribes que són usuàries diàries de Rodalies, es tracta d’un patiment constant: retards, trens plens, accessos a vessar i, en ocasions, perillosos (és incomprensible com en ple segle XXI, una estació tan transitada com la de Passeig de Gràcia té aquestes andanes minúscules). Dependre a diari de Renfe és un suplici, que acaba complicant la vida de les persones.
Que Rodalies necessita inversions notables no és cap novetat. Fa més de quinze anys que la societat catalana reclama per part de l’Estat aquesta actuació. Resulta frustrant comprovar com aquest servei és infinitament més àgil a Madrid, gràcies a les inversions dutes a terme pels difrents governs centrals, que no pas a Barcelona. També és cert que els partits que han governat la Generalitat tots aquests anys han estat més pendents d’altres banderes (mai millor dit) que pactar i assolir executar les inversions que necessita Rodalies.
Una societat mesura la seva qualitat de vida col·lectiva no únicament amb indicadors segmentats, sinó també amb el funcionament i resolució dels seus serveis públics. I al Garraf, en transports (com en sanitat) anem massa endarrerits.
Llegeix totes les novetats a SITGES, HORA A HORA
