La Setmana Santa és un dels períodes que concentra major moviment a Sitges. En quatre dies –i especialment, divendres i dissabte–, la vila s’omple de visitants, majoritàriament catalans i espanyols, que volen saludar els dies més llargs i la previsible arribada de bon temps des de Sitges. No és un fenomen actual, sinó que data de dècades enrere: com que la Setmana Santa es redueix a només quatre (o a tot estirar, cinc) dies festius, les vacances queden concentrades en aquest curt període. Enguany, les previsions són notable satisfactòries, ja que l’ocupació en allotjament supera el 80%. Alguns hotels hi han col·locat el cartell de “Complet”, igual que diverses restaurants també tenen ple de reserves en dinars i sopars.
Aquesta Setmana Santa, els visitants que arribin a Sitges tindran una novetat en els seus recorreguts per baix a mar: la trista imatge que ofereixen el Club de Mar i el Kansas tancats i barrats, sense que puguin tenir l’activitat d’abans, però tampoc cap d’alternativa, com hagués estat lògic en el moment que es prenia la decisió d’executar les respectives sentències. Només l’emblemàtic restaurant Pic Nic continua encara obert, tot i haver rebut sentències i avisos de tancament, però que els recursos han aconseguit, ni que sigui de moment, aturar.
Aquesta trista situació és així, a causa d’una actuació il·lògica i clara contrària als interessos de Sitges per part de la Direcció General de Costes, que depèn del Ministeri de Transició Ecològica. és a dir, uns funcionaris de Madrid han decidit que actualment un tram de la façana marítima de Sitges ofereix una pobre imatge de dos locals presidits per dues tanques de ferro i sense que s’hi pugui fer cap activitat.
El debat sobre el litoral admet moltes visions i totes amb la seva part de raó. Les que defensaven la continuïtat de les activitats que s’hi han du a terme en les darreres dècades eren plenament legítimes. També ho eren les que opten per dissenyar noves activitats i treure a concurs la seva explotació i execució. I fins i tot, tot i que minoritària, també es podria considerar com a vàlides les tesis que defensen tirar a terra els edificis i fer espai públic, malgrat que Sitges ja té un passeig de 2,7 quilòmetres de llarg.
Però el que no té cap mena de sentit, ni justificació ni acceptació és que aquests locals faci mesos (en el Club de Mar en fa més de cinc) que estan tancats i presidits per una trista i lletja tanca. És una autèntica barbaritat que això depengui de Madrid, perquè la seva inconsciència afecta de ple al nostre poble.
Llegeix totes les novetats a SITGES, HORA A HORA
